- El blog com a eina per a la reflexió i compartició d'idees. He comprovat que més enllà dels propis continguts teòrics de la matèria he pogut treballar i apuntar idees que m'han anat sortint al respecte a la educaió intercultural des de l'inici del curs.
- Per una altra banda la creació del webquest ha estat una bona eina per a posar en pràctica els coneixements que he anat adquirint, diria que ha estat la part procedimental i de resolució de demanda psicopedagògica.
Aquest curs m'ha estat útil per a obrir un altre blog per a reflexionar sobre la tasca que vinc desenvolupant com a educador. Cercant idees i plasmar-les per escrit i que altres poguin fer-te comentaris i apreciacions és de gran ajut per créixer en la professió.
És per això que he trobat a faltar en algun moment la introducció de comentaris crítics sobre allò que havia anat escrivint en el blog, però és comprensible, tenint en compte el llistat dels alumnes que formem part de cada una de les aules de l'assignatura. Bé és per això que si algun vol fer alguna crítica estic disposat a recollir-la i modificar el que calgui, estic disposat des d'ara a ser un defensor a capa i espasa d'una educació ínterultural. Aquest és l'únic camí per a convivència i la pau entre els ciutadans d'un mateix país. Vet aquí la importància de la matèria en la formació d'un psicopedagog, oi?
Construcció de coneixement a través de blog.
Vaig voler iniciar el blog cercant una definició de cultura per poder treballar l'assignatura des d'una òptica centralitzada en una visió antropològica de la mateixa. Va ser a partir d'aquesta definició que vaig poder endinsar-me en un primer moment en allò que entenem per diversitat cultural, la meva segona reflexió en el blog.
La creació d'una webquest.
La creació del webquest ha estat una oportunitat per compartir coneixement i per a realitzar un treball autènticament cooperatiu entre els membres del nostre grup. El treball anava adreçat a crear un penament intercultural fort entre un claustre de professors, l'autèntic motor de qualsevol canvi a l'escola.
Malgrat la nostra proposta som conscients que la política escolar de l’Estat espanyol predominen elements propis d’un programa feble d’educació intercultural, on els currículums, tret d’alguna matèria de nova creació, no tenen en compte la convivència en un espai intercultural.
Amb la nostra proosta cercàvem un treball en equip per a la creació d’un projecte educatiu de centre i un Disseny Curricular del Centre que tingui en compte la diversitat cultural de l’escola. Tenint en compte un currículum de secundària dividit en matèries pretenem la revisió dels continguts per a permetre la creació d’un currículum intercultural. Crec, personalment que el treball per competències i el canvi metodològic amb un for pes de les competències socials i comunicatoves ens ha d'ajudar a avançar en aquest camí.
L'inici de la matèria amb la lectura del primer mòdul i el posterior debat ja apuntaven a una avaluació inicial. Ha estat interessant poder veure dicversos materials i al final avaluar-ne un. Possiblement he triat el que més m'agradava i el qu, des del meu punt de vista completava el cercle de l'educació intercultural a l'aula i a l'escola. En l'activitat anterior havia col.laborat a crear uns material per als profossors, la darrera fase era cercar el material que podia ajudar a aquests professors a treballar amb els seus alumnes.
Alguna reflexió per acabar
En la lectura dels apartats que parlaven de polítiques educatives referides a la multicultural m'ha ajudat a reflexionar sobre el nostre país. Sempre ha estat un país multicultiral, però no sempre hem tractat aquesta multicultural des de la mateixa òptica. Hi ha hagut diverses maneres d'entendre i no sempre des de una òptica intercultural. Sovint reindivicat la meva cultura des de l'`0ptica de l'ús de la llengua com la part de l'essècia identitària. Segurament ho és però, després de l'estudi i del treball realitzat se m'han plantejat molts dubtes al respecte.
En primer lloc he pogut reflexionar sobre aspectes que afecten a la vida quotidina i que penso que les polítiques educatives i socials hauran de tenir present per construir un país cohesionat.
En segon lloc se m'acut percebre la llengua únicament i exclusiva des d'una òptica funcional per a la comunicació entre les persones que conviuen en un mateix terrritori, malgrat que aquetes persones formin part de cultures diferents.
I, en tercer la llengüa la hem de compartir i valorar doncs com a l'eix vertebrador i cohesionador, malgrat les dificultats i paranys que s'entreveuen en una societat, la catalana, tan complexa. He dit societat catalana, cohesionada i intercultural. El camí s'obra amb actuacions iniciades des de la Conselleria d'Educació, els plans educatius d'entorn i les coordinacions LIC serian un exemple. Pots ser el mot societat ens ajuda a entendre que en ell tenen cabuda més d'un grup cultural?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada